Reportatge de Sortida al Festival de Sitges_Activitat 4

Reportatge Fotogràfic del Festival de Sitges

2016

Vam arribar a Sitges al matí, un poble marítim, molt bonic i
amb ganes de cinema.

Mentre estàvem menjant alguna cosa per picar,
vam poder gaudir de les vistes que ens regalava el mar.

Ens vam dirigir al recinte del Festival,
ens van repartir les entrades i estàvem entusiasmats
per veure què ens oferirien els curtmetratges.

En aquell moment es respirava un ambient d'alegria i eufòria
col·lectiva entre els presents del festival,
a punt de submergir-se en un mar de curtmetratges.

Després de sortir del recinte, ens dirigim
al centre del poble de Sitges,
passem al costat del cementiri, un lloc preciós.

En anar explorant, vam poder gaudir a primera línia
de platja de les petites paradetes plenes de
marxandatge de sèries, pel·lícules, llibres, etc.

Aquest llarg passeig ens va permetre acostar-nos més al ma
r i la seva sorra daurada, gaudir del paisatge.

Ens vam ficar al centre d'aquest poblet,
ple de casa acolorides i reixes amb grans detalls.

El nostre viatge s'estava acabant i ens
vam dirigir de tornada al lloc on havíem quedat tots.

Sitges ens seguia regalant petites parades
 ambulants amb objectes meravellosos.

Ens portem una experiència enriquidora,
 vam gaudir de bon cinema, bona companyia i bon ambient.

Curtmetratge de Sitges_Activitat 3

HHL

Alberto Ordaz

Fitxa Tècnica/ Artística: 

Mèxic, 2016

Direcció

Alberto Ordaz

Producció

Reyna Escalante, Alberto Ordaz

Fotografia

Jose Luís Arriaga

Guió

Alberto Ordaz

Fotografia

Jose Luis Arriaga

Amb

Elyfer Torres, Baruch Valdés

                                                                                             HHL, trailer oficial

                                                                                             

 Sinopsi

En un futur dominat per un règim feixista, la humanitat ha estat segregada. Els germans Miro i Lucio al costat de May, núvia de Miro, trafiquen amb una nova droga letal. Traïció, desig i perversió, han de portar als tres dins d'un espiral de decadència i venjança, el qual tindrà conseqüències fatals.

 Comentari

L'11 d'octubre els alumnes de l'Institut Gabriel i Ferrater de la modalitat d'Arts Escèniques i Plàstiques, també uns altre alumnes que tenien com a matèria Dibuix Tècnic o Literatura Universal vam tenir l'oportunitat d'assistir a un dels festivals de cinema fantàstic i de terror més famosos del món, parlo del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Festival de Sitges. 

 Vam poder gaudir de la categoria de Curts Fantàstics a competició II, en els quals participaven 7 curts: Amo, Curve, Einstein-Rosen, HHL, La tornada, Dryad i Wolves. Tots ells realment fantàstics, amb cadascun un toc personal i distintiu que feia realment les delícies d'aquells cinèfils que assisteixen al festival, fins i tot fent "curts" aquests metratges amb una història molt treballada i sintetitzada en poc temps.

 Si hagués de quedar-me amb un d'aquests curts, realment m'és complicat per lo bons i renyits que estan entre si, però com que he de quedar-me amb un no dubto massa en dir que em quedo amb HHL, del director mexicà Alberto Ordaz, que aconsegueix sintetitzar el que ens envolta en aquest món d'una manera totalment subrealista i agressiva amb una cosa tan enginyósa i que ens acompanya de la mà diàriament: el plaer. 

HHL és un curtmetratge de ciència ficció amb un aire futurista, molt vinculat a la visió dels anys 80 dels cineastes feien sobre les innovacions del futur, Ordaz crea així un futur totalment distòpic, ens mostra com l'ésser humà sempre va a complir o fer realitat els seus desitjos o el seu plaer, ens mostra una forma metafòrica d'empassar, menjar-se el plaer de l'altre per fer-ho realitat (en aquest cas pel consum de la droga Nuke que et indueix al canabalisme, i així a menjar-te la glàndula del plaer d'un ésser humà) sense importar la seva integritat física o la dels altres, convertint així el curt en una espiral de desig i drogues que acaben amb la vida de molts éssers humans, fins i tot propers dels protagonistes. Així doncs la història gira al voltant d'aquesta droga anomenada Nuke que et converteix en canibal i et fa sentir molt més el plaer, fent així que molts optin per menjar-se la glàndula del plaer per augmentar encara més aquest viatge astral plaent que es viu a través d'aquesta droga dura i molt addictiva, augmentant així els homicidis a la ciutat. 

 Pel que fa al treball tècnic d'aquest curtmetratge he de dir que aquesta foscor contínua que crea Ordaz ens transmet unes sensacions de por, soledat, luxúria en aquesta penombra constant, que tan sols cessa amb els llums fluorescents que podem observar en els moments més intensos del curt reflectits en els rostres i cossos dels tres protagonistes. L'argument com ja he comentat ens transmet realment aquesta fredor humana exagerada que no s'allunya gaire de l'anhel de l'ésser humà d'aconseguir arribar al plaer màxim i els seus desitjos. Els actors es fiquen totalment en el seu paper i creen així un ambient molt més elaborat i realista, el continu silenci de la pel·lícula fa que l'espectador estigui molt més atent a les subtils accions dels actors.

Finalment, com a opinió personal separant aquest comentari que he fet respecte el curt crec que m'ha transmès sensacions totalment dràstiques, convertint-se així en alts i baixos totals a l'aspecte visual i artístic del curtmetratge, mantenint-me penjat al fil de la història i sorprenent-me amb el dràstic final, possiblement predictible. Fent-me pensar inclusivament que no està molt lluny de la realitat en què vivim, és clar aquesta que és una exageració gairebé bizarra però amb tocs realistes.

Tenir l'oportunitat d'haver conegut al director, Alberto Ordaz, ha estat genial, vaig poder mantenir una agradable conversa ell i el seu amic Joe respecte el metratge, acompanyat de Marisol Maretto i Aitana Ginés, va ser un deleit i una sorpresa.

                                          D'esquerra a dreta: Joe, Aitana, Alberto, Jo i Marisol

Càmera obscura_Activitat 2

La càmera fosca és un instrument òptic que permet obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior de la seva superfície. Va constituir un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els aparells fotogràfics actuals van heretar la paraula càmera de les antigues càmeres fosques. Consisteix en una caixa tancada i un petit forat pel qual entra una mínima quantitat de llum que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior. Si es dota amb paper fotogràfic es converteix en una càmera fotogràfica estenopeica, en aquest cas la càmera que realitzarem.

Material:

• Caixa de sabates

  

  Material emprat

• Regla
• Paper vegetal
• Pintura negre
• Cúter
• Llapis
• Pinzells
• Taula de tall
• Lupa (petita o mitjana)
• Pistola de silicona
• Silicona (per la pistola)
• Cartolina negre
• Compás 
• Celo (opcional)  

Procés de construcció

1.  Agafem la nostra caixa de sabates i fem la divisió d'aquesta per la mitat, amb unes línies que divideixin la caixa en dues parts, seguidament tallem amb el cúter.

 

Divisió caixa per la meitat

Caixa tallada per la meitat

2.  Quan ja tenim la caixa tallada per la meitat i hem obtingut els dos costats, a partir d'ells: en un costat tracem a la cara frontal de la caixa dues línies que vagin d'un extrems a l'altre de manera que ens quedi una X, a partir d'aquesta X al centre en fem una circumferència amb la mesura de la lupa, restant 1 cm perquè puguem enganxar bé la lupa i quedi fixa. A l'altre costat tracem un rectangle, deixant mig centímetre o centímetre de marge per poder enganxar el paper vegetal i que quedi tens.

  

      

Traçat línies

                                  

Circumfèrencia amb 0'5 de marge  

Rectangle pel paper vegetal

Forat per la lupa

3.  Ara agafem la tapa i tallem un dels laterals de la part frontal tal que així:

Lateral tallat per poguer moure amb facilitat el visor

 4.  Ara per fer que la nostra caixa sigui més estètica pintem l'interior (color negre) d'aquesta perquè la visió d'aquesta sigui molt més clara, també li podem posar un paper opac sobre de la caixa, enganxat i més llarg que la llargària de la caixa perquè ens tapi més encara la llum exterior i millor encara més la visió de les imatges.

 

Lateral pintat (el visor de la nostra càmera)

Lateral amb lupa, pintat i amb un paper opac per restar llum

 5. Finalment ajuntem totes les parts de la nostra caixa que hem anat realitzant pas a pas (lateral amb visor, lateral amb lupa i la tapa) i obtindrem la nostra càmera obscura, en aquest cas estenopeica.

Càmera obscura (per davant)

Càmera obscura (per darrere)

Per finalitzar la nostra càmera obscura cal provar-la, aqui adjunt unes imatges projectades d'aquesta preses al migdia :

Imatge presa 1

Imatge presa 2

Imatge presa 3

 Com opinió personal crec que és una feina molt curiósa i que no requereix d'una gran abilitat plàstica, ho recomano  per a aquells que vulguin experimentar amb la fotografia.