domingo, 25 de diciembre de 2016

Tira animada del Zootrop_Activitat 7


Zoòtrop

Zoòtrop, dels ètims grecs ζωός (zoos), un adjectiu que significa "viu" (aquí en el sentit de "actiu") i τροπή (trope), un substantiu que designava tant la revolució del sol o el punt en el qual es torna, i el "solstici" (d'aquí el punt de fuga). Va ser una màquina estroboscòpica creada el 1834 per William George Horner, composta per un tambor circular amb uns talls, a través dels quals mira l'espectador perquè els dibuixos disposats en tires sobre el tambor, en girar, donin la il·lusió de moviment. S'inspirava en el Fenaquistoscopi però, a diferència d'aquest, permetia que diverses persones el contemplessin al mateix temps. El seu creador li va donar el nom original de "daedaleum", fent referència a l'arquitecte grec Dèdal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Així i tot es va popularitzar sota el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable.

Va ser una joguina molt popular en l'època i un dels avenços cap a l'aparició del cinema que es van crear a la primera meitat del segle XIX. Van ser famosos i una inspiració per a la creació del que avui coneixem com cinema ja que és el mateix principi, una successió d'imatges que expliquen una història.


Zoòtrop i les seves tires animades


A continuació el que podem veure és la realització i creació del meu tira animada del Zoòtrop, una tira totalment inspirada en l'artista i activista social Keith Haring, el seu treball reflecteix totalment l'esperit de la generació pop i la cultura de carrer de la Nova York de els anys 80.

Tira dins del Zoòtrop
La meva tira animada per al Zoòtrop



Aquí tenim la realització del vídeo, de l'Zoòtrop i la tira en moviment per aconseguir aquest moviment desitjat.


Vídeo de la meva tira animada en el Zoòtrop







domingo, 18 de diciembre de 2016

El Positivat en el revelat anàlogic_Activitat_6


En el positivat en el revelat anàlogic cal realitzar un seguit de pasos



  • El revelat fotogràfic és el procés que cal dur a terme perquè la imatge en negatiu impresa en la placa o pel·lícula fotogràfica es faci visible.


Material:

Negatius
Marginador
Porta negatius
Paper fotogràfic

Líquids necessaris, les seves cubetes i les pinces
Ampliadora


Pasos:

  1.  Primer de tot, vam haver de col·locar la nostra tira del negatiu al porta negatius, i col·locar-ho a l'ampliadora. 
  2.  Seguidament, vam haver d'enfocar amb la lupa, la projecció del negatiu sobre la base de l'ampliadora.
  3.  Després, amb l'ajuda de la marginadora vam poder centrar l'imatge correctament en el paper fotogràfic previament preparat (amb la llum actínica).
  4.  Una vegada fet tot això, vam començar a preparar l'escala de grisos per saber quin temps s'havia d'utilitzar a l'hora de revelar l'imatge. Així que, calia exposar diferents franges del negatiu a temps incrementats progressivament.
  5.  A continuació, revelarem la tira de proves (l'escala de grisos) per poder veure quant de temps hem d'exposar l'imatge. En el meu cas vaig haver de repetir el procediment un cop més per obtenir l'escala de grisos adecuada, és a dir, vaig realitzar el procediment dos cops.
  6.  Una vegada triada l'escala de grisos vàlida o que ens agradi, calculem el temps correcte d'exposició i el preseleccionem en el temporitzador. 
  7.  Exposem l'imatge sobre el paper fotogràfic durant el temps ja seleccionat (amb llum actínica)
  8. . Per acabar, fem el procés de revelat de la fotografia. (2 minuts de revelador, 2 minuts de bany d'atur, 7 minuts de fixador, i per últim, rentat per aigua).

Resultat:

Escala/Prova de grisos realitzada

Còpia de la fotogràfia positivada final


Crec que és una pràctica realment enriquidora en la que experimentes una part de la fotografia fonamental, captant una essència diferent del món de la fotografia.





























































miércoles, 14 de diciembre de 2016

"Cuerpos de luz" de Mayte Vieta


"Cuerpos de luz"

 Mayte Vieta

Sala Fortuny, al Centre de Lectura




Els amants de la fotografia avui estàvem de sort a Reus, gràcies al Centre de Lectura i la Fundació Vila Casas, que ens han delectat amb una exposició a la Sala Fortuny de l'artista catalana Mayte Vieta. Des d'avui fins al 14 de gener de 2017 podrem gaudir de "Cuerpos de luz".


"Cuerpos de luz", el seu treball planteja, a través d'imatges-seqüència projectades en dues sèries fotogràfiques i una instal·lació, l'exploració de l'intangible que roman ocult a la mirada. Les 
imatges, atemporals, perennes i sublims, revelen la incommensurabilitat de la natura, a la qual s'acosta l'home del romanticisme per escodrinyar els espais ocults de l'inconscient.
La tècnica que s'aprecia és una fotografia de color en paper muntada en alumini amb marc en acer i fusta.

Recomano totalment a qualsevol artista o amant de l'art que visiti l'exposició, gratuïta i senzillament exquisita et transporta totalment a la immensitat de l'univers i la natura, connectant així amb la visió ésser humà-natura.
7 fotografies separades en dues sèries totalment connectades.


(Com podem apreciar, he seleccionat unes quantes fotografies de l'exposició i algunes des de diferents punts de vista personals, no estan totes les obres de l'exposició)





































































domingo, 13 de noviembre de 2016

Fotograma_Activitat 5


Que és un fotograma?

Un fotograma, en francès photogramme i en anglès photogram, és una imatge fotogràfica obtinguda sense l'ús d'una càmera mitjançant la col·locació d'objectes per sobre d'una superfície fotosensible com una pel·lícula o paper fotogràfic i l'exposició posterior a la llum directa. És un procediment fotogràfic que en ser utilitzat amb fins artístics ha rebut diferents denominacions com rayogrames, schadografías o dibuixos fotogènics. Procediment que hem utilitzat nosaltres en els nostres fotogrames, amb uns clars fins artístics.

Les primeres fotografies van ser amb freqüència fotogrames. William Henry Fox Talbot va realitzar bastants col·locant fulles i objectes directament sobre un full de paper fotogràfic i exposant-los a la llum. Els objectes opacs apareixen nítidament definits; els semitransparents es registren en tons de gris que depenen del seu grau d'opacitat. La direcció de la llum que incideix sobre els objectes, el color de la font lluminosa i el moviment dels objectes també influeixen en el resultat.

Trobem diversos artistes que han practicat el fotograma: William Henry Fox Talbot, Joan Fontcuberta, Man Ray, Thomas Bachler i molts més.

Fotograma de William Henry Fox Talbot.

El procediment per a l'obtenció de  fotogrames és el següent:
1.- Selecció / preparació dels objectes

2.- En la cambra fosca posar els objectes sobre el paper fotogràfic amb la llum de seguretat, sota l'ampliadora.


3.- Exposició. Utilitzar el diafragma de l'lent de la ampliador i el rellotge temporitzador. Fer una tira de proves per determinar l'exposició correcta. Ja determinada l'exposició procedir a l'exposició final.


4.- Tractament de paper. Revelat, bany detenedor, fixat, rentat i assecat d'acord al procés normal de processament del paper fotogràfic.

I aquest el resultat que hem obtingut amb els nostres fotogrames:

En aquest fotograma podem veure unes
estovalles, fil, un recipient de vidre
 i una bombeta.

En aquest fotograma podem veure un collaret,
agulles, clips i unes tisores.


En aquest fotograma podem veure benes,
 un recipient, pols de talc, i crema.


Com petites observacions he de dir que el temps d'exposició de la imatge pot variar depenent del resultat que vulguis aconseguir, depenent de si vols més grisos o més negres, també he de dir que és fonamental, almenys per a mi, anar amb cura pel que fa a agafar les fotografies per posar-les a assecar, ja que com podrem observar en el seu assecat total es sol quedar empremtes dactilars per agafarlas amb els dits. Considero que és una activitat amb una logística senzilla però realment sorprenent la qual et demostra una altra manera de plasmar art a la fotografia, en aquest cas amb fotogrames.


Fotogrames editats (amb Gimp)


Fotograma amb negres, grisos i blancs realçats.



Fotograma amb una part de l'imatge acolorida.



Fotograma amb els colors invertits.








































domingo, 23 de octubre de 2016

Reportatge de Sortida al Festival de Sitges_Activitat 4

Reportatge Fotogràfic del Festival de Sitges
2016

Vam arribar a Sitges al matí, un poble marítim, molt bonic i
amb ganes de cinema.
Mentre estàvem menjant alguna cosa per picar,
vam poder gaudir de les vistes que ens regalava el mar.
Ens vam dirigir al recinte del Festival,
ens van repartir les entrades i estàvem entusiasmats
per veure què ens oferirien els curtmetratges.
En aquell moment es respirava un ambient d'alegria i eufòria
col·lectiva entre els presents del festival,
a punt de submergir-se en un mar de curtmetratges.

Després de sortir del recinte, ens dirigim
al centre del poble de Sitges,
passem al costat del cementiri, un lloc preciós.

En anar explorant, vam poder gaudir a primera línia
de platja de les petites paradetes plenes de
marxandatge de sèries, pel·lícules, llibres, etc.

Aquest llarg passeig ens va permetre acostar-nos més al ma
r i la seva sorra daurada, gaudir del paisatge.
Ens vam ficar al centre d'aquest poblet,
ple de casa acolorides i reixes amb grans detalls.

El nostre viatge s'estava acabant i ens
vam dirigir de tornada al lloc on havíem quedat tots.

Sitges ens seguia regalant petites parades
 ambulants amb objectes meravellosos.

Ens portem una experiència enriquidora,
 vam gaudir de bon cinema, bona companyia i bon ambient.





Curtmetratge de Sitges_Activitat 3


HHL
Alberto Ordaz



Fitxa Tècnica/ Artística: 

Mèxic, 2016

Direcció
Alberto Ordaz

Producció
Reyna Escalante, Alberto Ordaz

Fotografia
Jose Luís Arriaga

Guió
Alberto Ordaz

Fotografia
Jose Luis Arriaga

Amb
Elyfer Torres, Baruch Valdés



                                                                                             HHL, trailer oficial

                                                                                             

 Sinopsi
En un futur dominat per un règim feixista, la humanitat ha estat segregada. Els germans Miro i Lucio al costat de May, núvia de Miro, trafiquen amb una nova droga letal. Traïció, desig i perversió, han de portar als tres dins d'un espiral de decadència i venjança, el qual tindrà conseqüències fatals.
 Comentari
L'11 d'octubre els alumnes de l'Institut Gabriel i Ferrater de la modalitat d'Arts Escèniques i Plàstiques, també uns altre alumnes que tenien com a matèria Dibuix Tècnic o Literatura Universal vam tenir l'oportunitat d'assistir a un dels festivals de cinema fantàstic i de terror més famosos del món, parlo del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Festival de Sitges. 
 Vam poder gaudir de la categoria de Curts Fantàstics a competició II, en els quals participaven 7 curts: Amo, Curve, Einstein-Rosen, HHL, La tornada, Dryad i Wolves. Tots ells realment fantàstics, amb cadascun un toc personal i distintiu que feia realment les delícies d'aquells cinèfils que assisteixen al festival, fins i tot fent "curts" aquests metratges amb una història molt treballada i sintetitzada en poc temps.
 Si hagués de quedar-me amb un d'aquests curts, realment m'és complicat per lo bons i renyits que estan entre si, però com que he de quedar-me amb un no dubto massa en dir que em quedo amb HHL, del director mexicà Alberto Ordaz, que aconsegueix sintetitzar el que ens envolta en aquest món d'una manera totalment subrealista i agressiva amb una cosa tan enginyósa i que ens acompanya de la mà diàriament: el plaer. 
HHL és un curtmetratge de ciència ficció amb un aire futurista, molt vinculat a la visió dels anys 80 dels cineastes feien sobre les innovacions del futur, Ordaz crea així un futur totalment distòpic, ens mostra com l'ésser humà sempre va a complir o fer realitat els seus desitjos o el seu plaer, ens mostra una forma metafòrica d'empassar, menjar-se el plaer de l'altre per fer-ho realitat (en aquest cas pel consum de la droga Nuke que et indueix al canabalisme, i així a menjar-te la glàndula del plaer d'un ésser humà) sense importar la seva integritat física o la dels altres, convertint així el curt en una espiral de desig i drogues que acaben amb la vida de molts éssers humans, fins i tot propers dels protagonistes. Així doncs la història gira al voltant d'aquesta droga anomenada Nuke que et converteix en canibal i et fa sentir molt més el plaer, fent així que molts optin per menjar-se la glàndula del plaer per augmentar encara més aquest viatge astral plaent que es viu a través d'aquesta droga dura i molt addictiva, augmentant així els homicidis a la ciutat. 
 Pel que fa al treball tècnic d'aquest curtmetratge he de dir que aquesta foscor contínua que crea Ordaz ens transmet unes sensacions de por, soledat, luxúria en aquesta penombra constant, que tan sols cessa amb els llums fluorescents que podem observar en els moments més intensos del curt reflectits en els rostres i cossos dels tres protagonistes. L'argument com ja he comentat ens transmet realment aquesta fredor humana exagerada que no s'allunya gaire de l'anhel de l'ésser humà d'aconseguir arribar al plaer màxim i els seus desitjos. Els actors es fiquen totalment en el seu paper i creen així un ambient molt més elaborat i realista, el continu silenci de la pel·lícula fa que l'espectador estigui molt més atent a les subtils accions dels actors.
Finalment, com a opinió personal separant aquest comentari que he fet respecte el curt crec que m'ha transmès sensacions totalment dràstiques, convertint-se així en alts i baixos totals a l'aspecte visual i artístic del curtmetratge, mantenint-me penjat al fil de la història i sorprenent-me amb el dràstic final, possiblement predictible. Fent-me pensar inclusivament que no està molt lluny de la realitat en què vivim, és clar aquesta que és una exageració gairebé bizarra però amb tocs realistes.
Tenir l'oportunitat d'haver conegut al director, Alberto Ordaz, ha estat genial, vaig poder mantenir una agradable conversa ell i el seu amic Joe respecte el metratge, acompanyat de Marisol Maretto i Aitana Ginés, va ser un deleit i una sorpresa.

                                          D'esquerra a dreta: Joe, Aitana, Alberto, Jo i Marisol
















domingo, 16 de octubre de 2016

Càmera obscura_Activitat 2


Resultado de imagen de camara oscura
La càmera fosca és un instrument òptic que permet obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior de la seva superfície. Va constituir un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els aparells fotogràfics actuals van heretar la paraula càmera de les antigues càmeres fosques. Consisteix en una caixa tancada i un petit forat pel qual entra una mínima quantitat de llum que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior. Si es dota amb paper fotogràfic es converteix en una càmera fotogràfica estenopeica, en aquest cas la càmera que realitzarem.

Material:

  • Caixa de sabates
    Material emprat
  • Regla
  • Paper vegetal
  • Pintura negre
  • Cúter
  • Llapis
  • Pinzells
  • Taula de tall
  • Lupa (petita o mitjana)
  • Pistola de silicona
  • Silicona (per la pistola)
  • Cartolina negre
  • Compás 
  • Celo (opcional)  


Procés de construcció
  1.  Agafem la nostra caixa de sabates i fem la divisió d'aquesta per la mitat, amb unes línies que divideixin la caixa en dues parts, seguidament tallem amb el cúter.
 
Divisió caixa per la meitat
Caixa tallada per la meitat



2.  Quan ja tenim la caixa tallada per la meitat i hem obtingut els dos costats, a partir d'ells: en un costat tracem a la cara frontal de la caixa dues línies que vagin d'un extrems a l'altre de manera que ens quedi una X, a partir d'aquesta X al centre en fem una circumferència amb la mesura de la lupa, restant 1 cm perquè puguem enganxar bé la lupa i quedi fixa. A l'altre costat tracem un rectangle, deixant mig centímetre o centímetre de marge per poder enganxar el paper vegetal i que quedi tens.
  

      
Traçat línies












                                  
Circumfèrencia amb 0'5 de marge  
Rectangle pel paper vegetal


















Forat per la lupa

















3.  Ara agafem la tapa i tallem un dels laterals de la part frontal tal que així:

Lateral tallat per poguer moure amb facilitat el visor

 4.  Ara per fer que la nostra caixa sigui més estètica pintem l'interior (color negre) d'aquesta perquè la visió d'aquesta sigui molt més clara, també li podem posar un paper opac sobre de la caixa, enganxat i més llarg que la llargària de la caixa perquè ens tapi més encara la llum exterior i millor encara més la visió de les imatges.

 
Lateral pintat (el visor de la nostra càmera)
Lateral amb lupa, pintat i amb un paper opac per restar llum



 5. Finalment ajuntem totes les parts de la nostra caixa que hem anat realitzant pas a pas (lateral amb visor, lateral amb lupa i la tapa) i obtindrem la nostra càmera obscura, en aquest cas estenopeica.


Càmera obscura (per davant)
Càmera obscura (per darrere)


Per finalitzar la nostra càmera obscura cal provar-la, aqui adjunt unes imatges projectades d'aquesta preses al migdia :

Imatge presa 1
Imatge presa 2
Imatge presa 3


 Com opinió personal crec que és una feina molt curiósa i que no requereix d'una gran abilitat plàstica, ho recomano  per a aquells que vulguin experimentar amb la fotografia.